1a ETAPA:

25 d’Octubre. Club Nàutic El Balís – 2 de Novembre. Gibraltar.

Total Milles: 560 nm.

Recalades: Port Roda de Berà, Sant Antoni de Portmany (Eivissa) i La Línia de la Concepción.

Total dies travessia: 6 dies

Persones a bord: Pol, Alba, Hug i Pilar.

Avistament animals: Dofins, tortugues i caps d’olla.

Mar / Oceà: Mar Mediterrani

Després d’un dia frenètic per deixar-ho tot a punt per “partir”: estibar menjar, guardar la roba, equilibrar el Savaou, revisar oli, omplir gasolina..… i acomiadar-nos de totes aquelles persones que ens han vingut a dir adéu i que no sabem quan tornarem a veure, deixem anar amarres a la 1:00 AM des del Club Nàutic El Balís.

Ara sí que sí, ara és el moment!!! Comença el nostre somni, la nostra aventura cap a mars, oceans i terres desconegudes. Una mescla d’emocions i sentiments ens acompanyen. Què bèstia! No tenim por i tenim molt clar què és el que volem. Som-hi Savaou!

L’Hug i la Pilar seran part de la tripulació i companys de viatge del Savaou durant la primera i la segona etapa fins al Carib. És una passada com ens han estat ajudant els darrers dies abans de marxar. Compartir l’experiència i les guàrdies amb ells és d’agrair. S’han adaptat molt ràpid al ritme del Savaou i a la vida a bord.

Abandonem la bocana del Port Balís i, veient-la cada cop més petita, ens fa ser conscients que ara només toca avançar i tirar endavant. Amb major i gènova, rumb cap al Por de Roda de Barà (1a recalada), on l’Stella i el Manel ens esperen i amb qui, tots plegats, celebrarem l’aniversari de l’Alba. A Vilallonga del Camp, acompanyats pel Dito, el seu gos, gats, una tortuga, art per tot arreu, bona música, bon menjar i sobretot molt bona gent. Moltes gràcies.

Eivissa ens espera, 140 milles nàutiques per endavant, amb ventet i poca mar.

Ja hem aconseguit canviar l’AIS, que estava defectuós, per un de nou i aprofitem per veure com funciona. Tenir AIS (Tecno-Ferran) i pilot automàtic (Nàutica Aviñó) fan les travessies molt més agradables i fàcils. És un luxe.

IMG_8653

Comença a fosquejar i la nit es presenta freda; una sopa calenta i uns bikinis ens reconforten. Després d’una nit tranquil.la i de guàrdies compartides comença un nou dia amb sorpresa inclosa. Hem pescat!!! Ja tenim dinar. El netegem ben netejat i cap al forn amb un llit de ceba, tomàquet i patates. Boníssim!!

Ja veiem terra però no és fins a la una de la matinada que no estem fondejats a Sant Antoni de Portmany (Eivissa), on demà al matí ens espera el Marcos per anar a veure un barco que té a la venta i que poster l’Hug i la Pilar s’animen a comprar.

Dissabte dia 30 d’Octubre, són les set de la tarda quan llevem l’ancla i posem rumb cap al SW. Després de revisar que tot estigui ben tancat i estibat, engegar el GPS, la radio VHF, … sortim de la badia de Sant Antoni de Portmany, des d’on gaudim la posta de sol. Amb la major hissada i el motor a poques revolucions anem fent milles cap a Almeria.

“Xino-xano”al ritme del Savaou anem veient com l’illa d’Eivissa es va fent més i més petita, mentre unes pizzes casolanes estan fent-se al forn.

És fosc però l’espectacle d’estrelles sobre els nostres caps ens deixa bocabadats i ens acompanyen durant les guàrdies nocturnes.

IMG_8513

El dia es desperta assolellat i calorós, una mica de gregal i mar plana fan que la travessia sigui molt agradable.

-Ep, què és allò que flota a la nostra amura d’estribord? – diu l’Alba.

Ens hi acostem a poc a poc amb els ulls ben oberts. Quina grata sorpresa, és una tortuga Boba. Ens emociona com del no res apareixen animals a la superfície que ens venen a saludar. Ens animem a parar i tirar-nos a l’aigua per veure-la i sentir-la més a prop. Quina passada, són moments de màxima emoció, sentir la immensitat del mar sota els nostres cossos i veure com neda la tortuga no té preu. A partir de la primera tortuga ens quedem parats, perquè no parem de veure’n més .

– Mira, una altra!!! – diu la Pilar.

– Dues al nostre babord- diu l’Hug.

Després d’apuntar les coordenades de totes elles i de fer-ne fotografies per Nakawe Project, aprofitem el bany per dutxar-nos. Quin “gustasso”!!!.

IMG_8535

Comença l’hora màgica, és moment de tirar les canyes. Dit i fet, pesquem una Llampuga. Ens quedem absorts mirant-la. És preciosa, quins colors; grocs, blaus, grisos… Sembla una espècie tropical.

Els dies i les hores transcorren lentament, entre àpats, guàrdies, exercicis per moure el cos, test de salinitat per la Fundació Collserola, preparar algun sistema de politges, bàrbers, pesca…. anem avançant i fent milles aproximant-nos a Almeria. El “parte” ha canviat una mica i tenim més vent, que ens fa decidir continuar i anar directes cap a Gibraltar.

És per aquesta zona propera a Màlaga que no parem de veure dofins i més dofins i de sobte se’ns creuen dos caps d’olla (calderons) per la nostra proa. “Uauuuu”!!!!

Mirem pel nostre voltant i ens adonem que estem envoltats d’una desena. Quina canya! Decidim parar i contemplar-los, des del Savaou i des de dintre l’aigua. Quina experiència més impressionant, tenir-los tan i tan a prop i veure’ls lliures al seu medi. Són moments inoblidables i de gran felicitat.

Després de 4 dies de navegació ja veiem el Peñón de Gibraltar, entre multitud de mercants de grans dimensions pel nostre voltant. Ja tenim l’Oceà Atlantic més aprop!!!

GOPR5481-0001