IMG_9111

El fondeig a la Graciosa ha sigut una mica arriscat. Nosaltres no tenim sonda, i les marees es comencen a deixar notar. Mentre en Pol descansa, ens adonem que el barco fondejat a la nostra amura de babor comença a escorar. No hi ha ningú a bord, i la quilla comença a tocar la sorra. Poc després apareix el capità amb la seva auxiliar, però ni s’immuta. Nosaltres fondegem sobre 4 metres de fons, i amb molta cadena per allunyar-nos d’uns esculls que tenim a prop de proa. Tot i així, estem convençuts que la previsió de gregal de 25 nusos amb ratxes de 30 es mantindrà tota la nit i farà quedar el Savaou lluny dels baixos. Així serà.

Decidim no tocar terra (amb tot el que implicaria de baixar el Red Dolphin a l’aigua…). Tal i com la Laura Iza en parlava al Pol de la Graciosa quan van coincidir a la universitat a Barcelona, diuen que és un paradís natural espectacular. Haurem de tornar-hi.

El matí següent aixequem l’ancla per posar proa a Port de la Nao, a Arrecife, situat a la costa est de Lanzarote. Ens esperen 20 milles nàutiques. A l’estret entre la Graciosa i Lanzarote, el vent de proa es deixa notar i hem de fer treballar el motor. 36 cavalls a vegades no són del tot suficient per moure les 14 tones que ja deu pesar el Savaou. De sobte, el motor suavitza progressivament el soroll fins a parar-se, acompanyat pel corresponent “piiiip”. Amb la major mig desenrotllada, ens posem d’empopada, mentre valorem les opcions: dirigir-nos al sud, a Marina Rubicón, deixant Lanzarote per babor, fondejar a vela a la Graciosa o revisar l’oli i reposar-lo. Efectivament, ens hem cruspit tot l’oli del motor. No tant per la travessia al mig de l’Atlàntic, doncs el vam encendre poc, i tansols per ajudar a les plaques solars a carregar bateries, sinó per les 15 hores de corrent en contra a l’Estret de Gibraltar. Carreguem oli i tornem a enfilar rumb al nord per deixar a estribord Jameos del Agua i els grans penyassegats que custodien el poble al seu nordest, per seguir fins a Arrecife.

El gregal va baixant d’intensitat, i el rumb de través és prou agraït. A mesura que ens anem obrint al vent amb la costa est de l’illa, seguim la ruta d’empopada. Cometem l’error de no fixar la major amb una retinguda, i en una de les batzegades amb les onades, es trenca el grillet integrat al suport del carro de la major. Moment de nervis inicalment però també de riures. Seguim només amb gènova. Més endavant, ja amarrats, trobarem un grillet entre la caixa de recanvis, que encaixarà perfectament amb el carro de major, i el podrem substituir, deixant el sistema encara més reforçat de cara a la travessia fins al Carib.

IMG_9151

Ja Ja a la bocana de Puerto de la Nao, sentim crits i xiulets. Són la Blanca i el Jordi que ens han vingut a rebre. Seguien la ruta del Savaou atentament amb les aplicacions de l’AIS. Ens ajuden a amarrar, i el Jordi puja a bord emocionat, tremolant i plorant com un nen. Ens fonem en abraçades; costa respirar. Amb la Blanca i el Jordi (i la Llesca i la Pluja) hem compartit casa i molts bons moments a Sant Pere Pescador, a l’Alt Empordà, durant algunes temporades. Després de revisar les amarres i deixar el Savaou ben atracat, sortim pitant amb ells cap a un sopar de comiat d’un amic de l’illa. Curiosament, acomiaden un simpàtic noi amb qui el Pol va coincidir, fent de patró d’un xàrter amb uns ja bons amics del Pallars, gràcies al Mon, en un comiat de solter a Menorca. Passem una nit amb molt bons moments, amb música en directe (quatre timbals), barbacoa i bona gent (quasi tots catalans, per cert). Només portem unes hores a Lanzarote i ja ens sentim com a casa, i més quan aquest sopar té lloc a un espai privilegiat, que li diuen El Arbol (n’hi ha ben pocs a l’illa i aquest destaca molt). Passarem els propers dies a casa el Jordi i la Blanca. La trobada amb la Llesca, amb qui el Pol ha fet moltes passejades per l’Empordà, és especialement emocionant. Ens deixen la furgoneta per visitar l’illa, fem visites al Jordi a Famara, on hi fem una mica de surf amb la Blanca i gràcies al Jordi, soparets a casa, excursions al castell de la Villa de Teguise (on viuen), compres diverses i la nova tapisseria del Savaou, entre altres invents en costures i dissenys del Jordi. Una veritable família. 

IMG_9349     IMG_9375     IMG_9334

El port d’Arrecife no és gaire agraït a la vista, i l’aigua de les dutxes sempre la vam trobar freda. Però vam poder fer rentadores, i hi ha totes les facilitats que es necessiten com a navegants. Visita obligada a la ferreteria, per comprar quatre recanvis i un carregador de bateries que encara ens mancava. Rebem el terminal de la botavara gràcies a les gestions d’Intermar Sailing i l’Aina Gelpí, que va recollir i enviar amb una gran diligència la peça, tant necessària per a la navegació.

A Arrecife ens retrobem amb un vell i gran amic navegant del Balís, el Pancho de Budallés, que també ha fet la travessia des de la península amb un magnífic Swan. Visita el Savaou amb en Xavi, un noi molt trempat de Matadepera, i apareixen amb aportacions desinteressades per al projecte de la volta al món: ens patrocinen el cost del terminal de la botavara i en regalen una navalla Leatherman, que des de llavors tindrem sempre a mà per a qualsevol imprevist. També porten vinet i cervesa, i passem una bona vetllada amb tota la tripu i el Jordi i la Blanca, molts riures i anècdotes que recordarem amb molt d’afecte.

IMG_9393

Mentre estem al Savaou reparant el dipòsit d’aigua dolça, sentim des del pantalà que ens criden: “Navegant pel Món!!”. És en Pablo, un jove i amable armador d’un Puma 34. Ens ha conegut per la boca de tauró a la proa del Savaou; ens segueix a les xarxes socials. Xerrem una estona, visitem mútuament els nostres barcos i ràpidament connectem. Ens vol fer una entrevista! Mare de déu quina vergonya…Però gràcies al seu tarannà, ens sentim a gust i ens sincerem, tot el que podem, davant la càmera. El podeu conèixer i seguir la seva aventura a la magnífica pàgina web Navegandosinfrontera.org. Gracias por tus consejos, Pablo, y sobretodo ¡gracias por tu visión de este mundo y las personas! ¡Tenemos pendiente un cóctel bajo un cocotero!

IMG_9400

Com veieu, Arrecife potser no és bonic, però coneixem i ens retrobem amb grans persones. A més, coincidim amb la preparació d’una de les moltes regates transatlàntiques per excel·lència, la RORC. Puerto de la Nao respira a regatistes i famílies senceres navegants. Comencem a veure nenes i nens petits a bord de velers i la mar de feliços.

És ben interessant la xarxa de contactes i amics. Gràcies a la Laia Tutzó, que ens va posar en contacte, en Pol té l’oportunitat de conèixer l’Aleix Gainza, armador de l’Infinito. L’Aleix ja porta unes setmanes a Marina Rubicón, esperant l’Eugènia, treballant a la península, amb qui, juntament amb un gat i un gos, també tenen intenció de donar la volta al món a vela, en un preciós jawl. L’Aleix es presenta al Savaou amb el Tritón, el seu fidel i amigable gos negre, que puja a bord amb gran facilitat, denotant una bona adaptació a la vida en un veler. Intercanvien impressions dels barcos i la navegació, però en Pol sobretot s’emporta de l’Aleix la seva alegria, el convenciment del que està fent i els seus consells. Només ens va faltar tornar-li la visita a Marina Rubicón… Ells sortiran cap al Carib dos mesos més tard, amb parada a Cap Verd. Esperem retrobar-nos amb ells en alguna etapa de la volta al món!

Així, entre amics navegants i amb molts bons records a la nostra memòria, ens acomiadem de l’illa de Lanzarote, després d’haver millorat una mica més el Savaou. Propera parada: Gran Canària.