Recorrem la costa est de Lanzarote per deixar-la a estribord i Fuerteventura a babor. Teníem intenció de fer una parada a l’illa del Lobos o Fuerteventura però, finalment, veient la previsió de méteo i la llista interminable de tasques a fer, decidim fer proa cap a Gran Canaria.

Posta de sol espectacular entre Lanzarote i Fuerteventura, i encarem una nit cap a Las Palmas, a la part nord-est de l’illa de Gran Canaria. Briseta de NE, amb mar de fons, gran i llarg, de nord. Naveguem amb tot el drap hissat i, a estones, acompanyem les veles amb un toc suau de motor.

IMG_0706

 

Durant la nit, en una de les guàrdies del Pol, ens quedem sense vent, navegant només a vela. Tant és així, que perdem el govern, a causa de la poca velocitat i una petita despistada del capità. Portant les dues canyes a l’aigua, una per cada costat del Savaou, I fem una volta sencera. Sí, un 360… Un dels fils es lia amb l’hèlix. Seguim a vela, a poc a poc, fins al matí. Quan la tripulació comença a despertar-se, toca tirar-se a l’aigua a desenredar el fil de l’hèlix. És important treure’l tot per no malgastar el coixinet de l’eix. Unes quantes capbussades, ganivet en mà i ja ho tenim llest. Sembla que no n’ha quedat ni un centímetre i el motor funciona bé, tot i que sentim un soroll que abans no feia, quan anem al ralentí…

IMG_9442

 

IMG_8590

Cap al vespre entrem al Port de Las Palmas on, teòricament, degut al trànsit de grans mercants, s’ha de contactar amb l’Autoritat Portuària pel canal 16. Entrant al port comercial a babor, entre la marina i el RCN de Gran Canaria, hi ha una platja on pots fondejar-hi davant. Hi ha molts velers. És un lloc, per tant, molt protegit, tot i patir els sorolls i les onades dels mercants entrar i sortir. Pensàvem que era gratuït, però està gestionat per l’Autoritat Portuària de Las Palmas, i hem d’anar a la marina a fer l’entrada i pagar la corresponent taxa. Per 3€ la nit/barco (per la nostra eslora), tens dret a dutxes i tot. No està gens malament, si som quatre tripulants.

IMG_9574

Aprofitem Las Palmas per visitar la Laura Iza, companya del Pol a la universitat i també en l’època de campionats d’Espanya d’Optimist. Ens convida a dinar al seu apartament amb vistes a la ciutat i intercanviem moments i records. La Laura s’ofereix per a qualsevol ajuda i així serà amb algunes gestions. És d’aquelles persones positives, enèrgiques i sempre amb un somriure. L’Alba s’hi enamora ràpidament. La Laura es fa estimar. ¡Muchas gracias, Laurita!

Las Palmas és un bon lloc per sortir cap al Carib. A la marina es respira Atlàntic en els bars de la façana del port, i fa dos dies va sortir cap a Santa Lucia la regata ARC, amb rècord de participació. La Laurita ens explica que va ser espectacular tantes veles a l’horitzó… Tant és així, que a les oficines de l’Autoritat Portuària van de bòlit. Cues i més cues… Estaven desbordats durant la preparació de la regata i encara no s’han recuperat. Has d’agafar número, per poder fer l’entrada i la sortida, com si estiguessis en un país nou, i després d’agafar tanda a primera hora, et toca a la tarda o al vespre. Paciència. Mentrestant, els banys estan oberts al públic per evitar problemes de gestió amb les noves entrades de barcos. Aprofitem per fer quatre compres més de recanvis a Rol Nautic, on son molt professionals i tenen de tot. Molt recomanable. Toca també comprar temes electrònics per a la navegació a MediaMarkt.

Alguna passejada per la ciutat, destacant sobretot la platja nord, amb bars i xiringuitos que no ens permetem el luxe de tocar, i una gran afluència de surfistes. En definitiva, es tracta de caminar i estirar una mica les cames. És agraït ja que, en 30-40 minuts, travesses la ciutat de punta a punta. Aprofitem també per fer les gestions necessàries per les vacunacions. Segons la ruta, hem de vacunar-nos de la Tifoidea, Hepatitis A i B, Tètanus i Febre groga. Algunes ja les tenim, i la que ens posen és la Febre groga. Aquesta és una de les poques que molts països requereixen a l’entrar-hi, i ja tenim el passaport de vacunació. Això ens explica el metge en cap de l’oficina de medicina tropical, un home molt catxondo i trempat, que ens explica anècdotes interessants, però que no vénen al cas. Tots plegats riem una estona. Tot i la bona experiència, recomanem deixar enllestides les vacunes abans de sortir de casa, ja que hi ha algunes que per seguretat social t’estalvies molts diners. Ara bé, s’ha de calcular el temps d’aplicació…

El Moskito Valiente, amb el Jose i la Andreia, és company de fondeig. Ens hi retrobem després de conèixer-lo a Formentera, gràcies a l’Iñaki Solano del Sikkim. El Jose porta 6 anys recorrent l’Atlàntic i el Mediterrani amb el seu veler, dedicant-se a fer xàrters per les Balears i, sobretot, a les illes de San Blas, a Panamà. És un enamorat d’aquestes illes. Visita al Moskito, visita al Savaou, cerveseta en algun bar del port… No deixem passar cap oportunitat per preguntar-li coses i empapar-nos de la seva filosofia i experiència. Ens deixa eines, materials de recanvi, i sobretot consells per anar enllestint temes de la llista de tasques al Savaou. Ja hem canviat el terminal de la botavara, un dels temes importants, entre d’altres que ratllem de la llista.

No podem marxar de Gran Canària sense coincidir amb els germans Badalló. Gran retrobament amb en Pau i la Lluna, que es bolquen en ajudar-nos i aconseguir-nos recanvis per la travessia. Amb ells, el Pol va fer de monitor i entrenador durant uns quants anys al Balís i Arenys, ara ja fa temps. No paren de treballar i, tot i així, cada dia troben moments per visitar-nos. Algun llibre, materials de navegació i una guitarra amb molta trajectòria ens emportem cap al Carib i, d’aquesta manera, també ens acompanyen en el nostre viatge, així com la seva alegria i capacitat de superació.

Entre reparacions i visites d’amics, l’Hug i la Pilar, enamorats del windsurf, lloguen un cotxe per recórrer l’illa per terra i fer la visita obligada a la meca del windsurf de Canàries: Pozo.

Se’ns fa curta l’estada a Gran Canària, però toca avançar. El pilot autòmatic de respecte ens espera a Tenerife i, sobretot, la família per part de la mare d’en Pol. El dia de la sortida, l’Ángel Zubiria, gran entrenador i millor persona, ens visita al Savaou amb la pneumàtica, mentre entrena l’equip d’Optimist del RCNGC. En pocs dies, l’Arnau, germà petit d’el Pol, visitarà el club per fer el mític trofeu AECIO. Tot queda en la gran família de la vela.