2a ETAPA:

6 de Novembre. Gibraltar – 11 de Novembre. Illes Canàries.

Total Milles: 578 nm.

Total dies travessia: 5 dies i mig.

Persones a bord: Pol, Alba, Hug i Pilar.

Avistament animals: Dofins i tortugues.

Mar / Oceà: Oceà Atlàntic

Després d’uns dies al Port de la Línia de La Concepción, on hem aprofitat per fer diverses reparacions: col·locar un sobre nou a la cuina, adaptar l’escala d’accés a l’interior, instal·lar nous adaptadors a les bombones de gas, … i visitar Gibraltar: ha arribat el dia de tornar a la mar.

IMG_8734

Són les 5:30h del matí del dia 6 de novembre, ja estem tots a punt, amb cares de son però molt emocionants, llevem l’ancla rumb a les Illes Canàries. Envoltats de grans mercants per tot arreu, anem veient com el Peñón de Gibraltar es va fent més i més petit i el dia es va aclarint.

Ja estem a l’Estret de Gibraltar, veiem terra a banda i banda: Espanya al nostre estribord i Àfrica al nostre babaor. Comencem a ser conscients i a percebre el que són realment els corrents, tan desconeguts per a nosaltres, venint del Mediterrani. És molt curiós veure com, a tot drap i a tota marxa, de cop mires el GPS i veus que la nostra velocitat és 0, deixant una bona estela al nostre darrere. Sí, 0!!! Ens fem un fart de riure. Uns dofins ens venen a saludar, però anem tan lents que s’avorreixen i no triguen a marxar.

IMG_8787

Tarifa ens queda a la nostra popa i després d’una trabujada, l’Alba i la Pilar comencen a preparar un pastís de poma per esmorzar. Boníssim!!!

El dia transcorre lentament, poc vent però sempre avançant i fent milles.

Ara sí que sí, això ja és l’Oceà Atlàntic. Les onades, el moviment, la massa d’aigua desplaçant-se,… no té res a veure amb el nostre Mediterrani, però al Savaou li agrada i navega content amb major i gènova hissades.

Ens acomiadem del primer dia de navegació amb una posta de sol impressionant acompanyada de bona música, gràcies Amaika, que ens fa sentir lliures i afortunats.

Després d’un bon sopar és hora de començar les guàrdies. L’Alba és la primera i déu ni do quina guàrdia més mogudeta, però no pel que fa a la mar, sinó per la quantitat de barques de pesca que feinegen pel nostre voltant. Dues ens passen tan a prop que veiem les cares dels pescadors i tot. Buffff…

El Savaou i la seva tripulació seguim navegant contents per l’Àtlantic amb vents favorables i establerts de N a N-E, a tot drap i amb el pilot automàtic treballant sensa parar. Ens encanta i és un més entre nosaltres, el bategem: el Manolo!!! És un plaer poder lliurar-nos de tant en tant de la canya, encara que sempre estiguem pendents del rumb i de la navegació. A poc a poc, el mar va canviant i una mica més d’onada ens acompanya. Al principi se’ns fa més incòmoda la vida a bord però, poc a poc, ens anem acostumant.

Quan el vent puja, l’Hug i el Pol xal.len com nens, jugant a veure qui fa el rècord de velocitat. Aquest cop, és l’Hug qui el fa: 8,4 nusos de velocitat GPS (un GPS antic que sempre va 3 segons tard i fa la mitjana de 4 segons, però és la nostra referència). D’aquesta manera també aprofitem per deixar descansar al Manolo, doncs amb l’onada més formada (3 metres segons la previsió) li costa mantenir el rumb i comença a fer sorolls sospitosos.

IMG_8959

En una de les trombes d’aigua i vent per la nit, en una guàrdia de la Pilar i l’Hug, l’invent del Pol per mantenir el gènova obert atangonat amb la botavara fa trencar el terminal. Seguim amb la botavara recolzada a coberta per la nit, i ja durant el matí següent fem un altre invent per poder amarrar l’amantell de la botavara i mantenir-la alçada. Fins i tot, permet obrir la major! Però seria un error mantenir una reparació de fortuna com a definitiu, i més sent un terminal que suporta tanta pressió amb el “pajarín” i l’amantell. N’haurem de demanar un quan arribem a Lanzarote, i ho afegim a la llista interminable de tasques a fer i articles per comprar del projecte.

Aprofitem la “golden hour”, la millor hora. L’hora màgica. És el moment de tirar les canyes amb l’esperança de poder cuinar i disfrutar d’un peixet ben fresc. No estem de sort i perdem algunes rapales pel camí.

– Serà que era un peix massa gros?

– Serà que el fil que tenim és massa fi?

– Serà, serà,…?

Sigui el que sigui no pesquem, però tranquils, que no passem gens de gana. Anem ben carregats. És molt curiós el que fa tenir temps, no estem ni acabant-nos l’últim plat del dinar que ja pensem què cuinarem per sopar.

IMG_8940

Les condicions de navegació varien poc, però de tant en tant ens apareix un núvol carregat d’aigua i vent que ens fa despertar de la nostra calma i actuar ràpid: un ris, dos rissos o fins i tot tres rissos, posar-nos els equips d’aigua, tancar totes les escotilles, … tot això succeeix en un temps d’uns 15 minuts i la calma ens torna a aparèixer. Això és l’Atlàntic!

IMG_8910

Algú crida: Terra a la Vista!!! Ja veiem la primera illa de les Canàries, l’Illa Alegranza i, mai millor dit, ens posem tots molt alegres al saber que estem a punt d’aconseguir el nostre primer repte. Deixem l’Illa Alegranza a la nostra popa i deixem per babor l’Illa de Montaña Clara. Ja tenim la Graciosa més a prop quan txxxxxxxx!!!! Eppp, acabem de pescar. Una tonyina, ja tenim sopar de benvinguda!!!

Mentre enrotllem major i gènova, encenem el motor i no deixem d’observar la Montanya Amarilla. Ja estem envoltats de terres volcàniques.

Cansats de la travessia però molt feliços de ja estar fondejats a la Graciosa difrutem de la tonyina i cap al llit. Ha sigut una gran experiència!!!

Bona nit.