Sortim de Las Palmas al vespre i posem rumb al nord, per deixar l’illa de Gran Canària a babor. Toca cenyida i, per tant, mar formada de proa, també. Ens esperen 50 milles nàutiques, amb rumb teòric cap al 290, que decidim fer tansols a vela. La primera bordada, amurats a babor, fa que ens separem una mica de l’objectiu. Tot i així, la previsió marca una rolada important cap a la dreta, i ja ens interessa guanyar nord. La navegació és per una banda, estable lateralment: mantenim una escora constant. Per altra banda, les pantocades amb les onades fan pujar i baixar la proa, i és incòmode dormir-hi. En Pol allarga la guàrdia per la nit. El pilot de vent, amb les millores del Jordi i l’Hug a Lanzarote, treballa prou bé, tot i que se’n va una mica d’orçada i s’ha de reforçar la tendència amb una goma elàstica per sobrevent, que anem regulant cada certs minuts. El fet d’escorar i la distribució de la sentina del Savaou, fan que l’aigua que va entrant per l’estopada, tot i no ser molta, s’escoli per sobre del terra de la cuina (a babor) i de la taula de cartes (a estribord). Per la matinada virem, ja amb la rolada, i encarem l’illa de Tenerife, apuntant lleugerament a sotavent de Santa Cruz, el nostre destí.

Desperta el dia amb trombes d’aigua i fortes ràfegues de vent, que fan que la guàrdia de l’Alba sigui mogudeta. Anem sortint a regular veles, enrotllant i desenrotllant segons la intensitat de les trombes i ratxes de fins a 30 nusos. Per sort, ja som a resguard de l’illa i el mar ja està més pla. Últim tram a prop de l’illa el naveguem ajudats pel motor. Volem arribar abans que enfosqueixi. El fet de cenyir contra el vent, fent bordades, ens ha fet retrassar i allargar la travessia, que en un principi era de 12 hores, i acabem fent-la en quasi 20.

IMG_9464

Arribem al RCN de Tenerife cap a mitja tarda. Ja ens esperen. Abans d’entrar a port, contactem amb Control Portuari pel canal 16. Ens permeten entrar, coordinats amb els mercants i els ferrys ràpids que fan Tenerife – Gran Canària. Nosaltres no anem al port principal, on hi ha la marina; anem a la bocana nord. L’entrada es fa entre la platja nord-est i un seguit de boies grogues, per deixar lliure el canal d’entrada i sortida de les embarcacions de gran eslora. El mariner del RCNT ja ens espera. Ens tenen reservat un amarratge d’un soci que té el veler al varador. Ens hem creuat amb un parell d’embarcacions, entre ells un entrenador del club, que ens diuen que en aquest port no accepten trànsit, ben estranyats que hi volguem accedir.

El fet és que, gràcies a magnífiques gestions de la tia àvia del Pol, la tía Ana María, sòcia de tota la vida del Club i també del comodor del CN El Balís i en Gerard Poch, ens han concedit un amarratge de cortesia i, per tant, som convidats excepcionals d’aquest magnífic club nàutic. Es podria considerar un club elitista, però no tindria les instal·lacions que té si no fós així, i és espectacular l’equilibri entre el caire social i esportiu: és un dels clubs històrics de la vela a les illes i a l’estat, i gràcies a institucions com aquesta, l’esport de la vela ha donat tants i tants resultats internacionals, trajectòries de grans esportistes i oportuntitats a nens i joves.

En qualsevol cas, en aquest club ens hem sentit acollits com a casa i, tant el Comodor, els socis, els regatistes, com el magnífic equip de treballadors del club ens han ajudat i tractat d’una manera exquisida. Destacar la soldadura d’acer inoxidable de la canya del pilot de vent, mobilitzant a gran part de treballadors, que era l’últim aspecte del pilot de vent per tenir-lo ja quasi al 100%, deprés de la feinada de l’Hug en netejar-lo i trimar-lo correctament. I així ho agraim, plasmat en la carta del capità del Savaou al Comodor del RCNT.

Com que hem arribat en dissabte, la Meritxell i l’Albert, mare i germà mitjà del Pol, han fet una visita llampec a l’illa, i així poden aprofitar per saludar la família Felip i fer l’últim comiat de la tripulació abans de la llarga travessia de l’Atlàntic.

Ens reben a l’arribada la Meritxell, l’Albert, la tía Ana María i l’oncle Gabriel, amb uns magnífics i exquisits entrepans típics d’un dels millors llocs i històrics de Santa Cruz. El mateix dia de l’arribada, berenar – sopar al Valle de la Orotava i ruta amb cotxe per les Cañadas del Teide amb en Gabriel.

Els propers dies tocarà caminar amunt i avall per fer les últimes gestions, inacabables, abans de l’Atlàntic. Capitania, botigues de nàutica, farmàcia…

IMG_9482

 

IMG_9487

Entre tant, sabem que el Martí Miquel és a l’illa, no podem deixar-lo de veure! Tenim l’oportunitat de conèixer la tripulació del magnífic veler en què està embarcat per sortir cap a Martinica, tal i com farem nosaltres uns dies després. El Martí ens ha donat consells valuosos en la nostra preparació del Savaou, mentre estàvem amarrats al CN Arenys de Mar, i ens ha cedit, juntament amb l’Òscar Bachero, gran quantitat de caps de respecte que ja hem utilitzat i ens fan molt bon servei. A més, ha sigut company del Pol en la seva etapa d’entrenador a Arenys i, abans, com a amic compartint molts moments en regates i trobades entre grans persones del nostre món. És una alegria trobar-nos amb gent arreu dels llocs que anem parant!

Per respecte i compromís, decidim mantenir els 5 dies preestablerts al RCNT i, com que el pilot de respecte no arriba i els alisis encara no estan establerts per encarar, amb garanties de vent constant, la travessia fins al Carib, i posem proa a Marina San Miguel, 40 milles al sud de l’illa, per apropar-nos una mica més al nostre objectiu a l’altra banda de l’oceà. Ja tenim la gran part de compra que Hiper Dino ens porta fins al pantalà. La sortida, de matinada, de Santa Cruz, ens regala una de les millors sortides de sol, equiparables en tonalitats vermelles, només, a les de l’Alt Empordà, que ja anyorem.

IMG_9499

A Marina San Miguel, fem les últimes compres fresques per la travessia, oli per al motor a bon preu, coneixem a navegants oceànics… El capità del port ens explica que costa veure parelles i tripulacions espanyoles amb la intenció de creuar l’Atlàntic en petits velers. Efectivament, en tot el port, som l’única embarcació amb tripulació amb dni espanyol, tot i que el Savaou és tècnicament terra holandès…

Mentre solucionem els problemes de Correos Express en la recepció del pilot automàtic de Nàutica Avinyó (nàutica de Palamós molt recomanable pel tracte i l’assessorament en temes electrònics, recomanat per la tripu del Senyera), aprofitem per visitar amics com el Nico, i l’Hug fa la navegadeta de rigor en windsurf al Médano, doncs estem ben a prop d’aquest mític lloc per navegar, tant en windsurf com en kitesurf. El Nico el vam conèxier a través de l’Aina Gelpí, i ja va acollir al Pol en unes vacances fa dos anys a Tenerife, així com també va venir a l’Empordà i vam intentar cuidar-lo com un germà amb el Jordi Font a la casa de Sant Pere Pescador. El Nico és un noi argentí, amant del kitesurf, generós com n’hi ha pocs, i ens ha ajudat en les últimes gestions abans de salpar. ¡Mil gracias, Nico!

Entre nervis i ganes boges de navegar de la tripulació, el Savaou també nota que queda poc, i sembla que ja ho tenim tot llest… La immensitat de l’Oceà Atlàntic ens espera…!